Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
segueix-nos

La indignitat dels nostres pares

La moda i els anys

Fer-se gran implica molts canvis i un d'ells és el canvi a l'hora de vestir. Ens resistim, però ho hem de fer.

El guionista i escriptor Enric Pardo en parla tot seguit. 

Imprimir cartell
0 ...

· La indignitat dels nostres pares ·

La moda ens obliga a vestir coses ridícules. No hi ha res més vergonyós que una fotografia de nosaltres mateixos de fa uns anys perquè les nostres pintes ens facin posar-nos vermells.

La vergonya és un sentiment infravalorat. Molt sovint no fem certes coses de por al què diran. És un sentiment vertaderament covard, que ens ajuda a no fer el ridícul, ens preserva dins d’un ordre establert i té el valor de conferir-nos una seguretat que no està malament.

De tant en tant, apareixen modes que ens posen a prova. No cal remuntar-nos fins als temps de les muscleres i els cabells cardats de l’EGB per trobar un exemple de moda fora de tota lògica: ara mateix, al ple de l’hivern, hi ha joves que vesteixen els seus texans i deixen absolutament nus els seus turmells. Els camals pugen fins deixar mig pam de turmell completament a l’aire. Imagino que el valor estètic d'aquesta moda (espero que passatgera) sigui el de deixar veure com n’és, de prim, el final de les cames. No obstant això, no puc deixar d'imaginar el somriure dels que van dissenyar aquesta moda si veiessin aquests joves tot tremolant de fred.

La joventut s'assembla a la moda en que, més aviat que tard, passa. Un no vol fer-se a la idea, però comença a adonar-se tard i malament que ja no és jove. Ens costa deixar d'anar a comprar roba al Pull and Bear, i un dia ens mirem al mirall dels vestidors preguntant-nos què dimonis fem allà al moment que ens adonem que aquesta ja no serà mai més la nostra talla. Hi ha un intent desesperat en el fet de no voler vestir com un adult i prolongar la joventut en la forma de vestir. És un intent desesperat per no esdevenir el teu pare, com si això fos possible, com si les circumstàncies del teu pare poguessin ser mai les teves. No volem ser els nostres pares i, per tant, no volem vestir com ells. Com si la seva vestimenta fos indigna. Només hi ha una cosa més vergonyosa que observar les fotos d'un mateix, i és observar les fotos dels teus pares quan eren joves. Hi ha en elles una indignitat secreta, una traïció íntima: com és que vau ser joves, ridículs i guapos? Això vol dir que esdevindré allò que sou vosaltres, jo que també sóc jove, ridícul i guapo? Un no vol fer-se gran per allò que representa esdevenir el seu pare, i per tant, comença per no vestir de pare. Com si vestint de joves fóssim joves per sempre més. I no obstant això, mai veurem els nostres pares amb els turmells nus al ple de l’hivern. Ells vénen d’una època en què feia fred.

· També t'agradarà ·

7 coses que et faran ric

Seguint aquests hàbits i amb una mica de sort...

Ningú no vol ser pobre de la mateixa manera que ningú no  vol morir. Sembla que ser pobre sigui una conseqüència de la vida, com si no arribar a final de mes fos, al cap i a la fi, com la mort mateixa: quelcom contra el que no es pot lluitar. Més aviat al contrari, sembla que hi ha un patró, un denominador comú de coses que fan tots els rics. Un estudi recent ha aconseguit identificar aquests 7 hàbits que els pobres desconeixem.

El guionista i escriptor Enric Pardo te'ls explica.

... llegir més
...

El Rubén, la Maria i el "ghosting"

Relacions virtuals

Internet i les xarxes socials han canviat moltes coses i les relacions no són una excepció. Gaudeix d'aquesta història de "ghosting" escrita pel guionista i escriptor Enric Pardo!

... llegir més
...

Epidor, radicalment Moritz

Benvingut al món Epidor

Un cos que et deixarà amb la boca oberta. Un color que et farà treure els teus. Un sabor que et provocarà somnis humits. Epidor és radicalment Moritz

Cultura, gastronomia, esport, relacions, internet, llibres, música... al cap i a la fi, el que és la vida. En aquest espai parlarem de tot això i molt més a través de la tecla del guionista i escriptor Enric Pardo.

Preparat per entrar a l’univers Epidor?

... llegir més
...

La mentida de Lance Amstrong

Ciclisme & Doping

Al documental “La mentida de Lance Armstrong” d’Alex Gibney s'explica allò que ja intuíem i que el mateix exciclista texà va confirmar a l’entrevista amb Oprah Winfrey: quan va guanyar els seus set Tours de França, ho va fer completament dopat. 

Ens ho explica el guionista i escriptor Enric Pardo.

... llegir més
...