Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
segueix-nos

La mentida de Lance Amstrong

Ciclisme & Doping

Al documental “La mentida de Lance Armstrong” d’Alex Gibney s'explica allò que ja intuíem i que el mateix exciclista texà va confirmar a l’entrevista amb Oprah Winfrey: quan va guanyar els seus set Tours de França, ho va fer completament dopat. 

Ens ho explica el guionista i escriptor Enric Pardo.

Imprimir cartell
0 ...

· Tots anaven drogats ·

La pel·lícula explica no tan sols la mentida d'Armstrong, sinó també la dels seus companys d'equip, la del seu director i la marca que el patrocinava: US Postal. Al mateix temps, pregunta per elevació i deixa entreveure que l’equip nord-americà no podia ser, ni de bon tros, l’únic trampós. Mitjançant Armstrong, Gibney ens radiografia un sistema que es va construir sobre l’omertà, sobre un pacte de silenci còmplice de les autoritats ciclistes, d'una cultura de l'esport trampós i sobre unes estructures econòmiques en què unes marques es jugaven molt de prestigi i molts diners.

La història d’Armstrong era la història d'un heroi: un home que havia vençut el càncer i havia esdevingut el millor ciclista de tots els temps. Una història massa perfecta, massa ben construïda, perquè ja des de l'inici el texà hagué de sortir al pas dels rumors i les sospites. Les rodes de premsa en què negava que prengués substàncies dopants ens mostren un mentider sublim. Armstrong, després de superar el seu càncer, va tornar a un esport trampós, en el qual no podia competir, perquè tothom anava drogat. Si volia competir estava obligat a drogar-se. Si volia guanyar estava obligat a drogar-se més i millor. Per què? Bàsicament perquè tothom ho feia. Els herois no són gent que torna després de vèncer la mort. Els herois són aquells que són capaços d’explicar una realitat que ningú no vol escoltar. Armstrong era un gran competidor amb un afany de victòria per sobre de la resta. Quan Armstrong deia que ell no es dopava ni s’havia dopat mai, molt probablement no va dir cap mentida, ja que al cap i a la fi va acabar creient-se el seu propi personatge. Com els bons actors, Armstrong es posa a la pell del personatge, sent allò que sent el personatge, diu la veritat des del personatge. És el personatge.

És aquesta mentida del personatge la que fa que ens preguntem qui era el veritable trampós: Armstrong per perfeccionar fins a l’obscenitat un sistema de dopatge institucionalitzat? Nosaltres per voler creure'ns la seva història de superació? O un sistema que mirava cap a un altre costat perquè tots eren uns tramposos; tothom ho feia; tothom anava drogat?

· També t'agradarà ·

7 coses que et faran ric

Seguint aquests hàbits i amb una mica de sort...

Ningú no vol ser pobre de la mateixa manera que ningú no  vol morir. Sembla que ser pobre sigui una conseqüència de la vida, com si no arribar a final de mes fos, al cap i a la fi, com la mort mateixa: quelcom contra el que no es pot lluitar. Més aviat al contrari, sembla que hi ha un patró, un denominador comú de coses que fan tots els rics. Un estudi recent ha aconseguit identificar aquests 7 hàbits que els pobres desconeixem.

El guionista i escriptor Enric Pardo te'ls explica.

... llegir més
...

El Rubén, la Maria i el "ghosting"

Relacions virtuals

Internet i les xarxes socials han canviat moltes coses i les relacions no són una excepció. Gaudeix d'aquesta història de "ghosting" escrita pel guionista i escriptor Enric Pardo!

... llegir més
...

Epidor, radicalment Moritz

Benvingut al món Epidor

Un cos que et deixarà amb la boca oberta. Un color que et farà treure els teus. Un sabor que et provocarà somnis humits. Epidor és radicalment Moritz

Cultura, gastronomia, esport, relacions, internet, llibres, música... al cap i a la fi, el que és la vida. En aquest espai parlarem de tot això i molt més a través de la tecla del guionista i escriptor Enric Pardo.

Preparat per entrar a l’univers Epidor?

... llegir més
...

La indignitat dels nostres pares

La moda i els anys

Fer-se gran implica molts canvis i un d'ells és el canvi a l'hora de vestir. Ens resistim, però ho hem de fer.

El guionista i escriptor Enric Pardo en parla tot seguit. 

... llegir més
...