Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
Si continues navegant entendrem que dones el teu consentiment per utilitzar cookies. Sabem que preferiries les de xocolata que tenim a la M-Store, però aquestes també estan molt bé perquè et permetran millorar la teva experiència d'usuari. D'acord!
segueix-nos

Running per a mandrosos

Running, footing, jogging... al final tot és el mateix, sortir a córrer!

Digue-li com vulguis però el que volem és que et posis les malles, les sabatilles i surtis a moure el cul.

Et donem motius per fer-ho, trucs, consells i algunes idees que potser t'animen a aixecar-te del sofà...

I recorda que si et fa molta mandra, sempre pots pensar en l'Aigua de Moritz de l'arribada. La nostra 0,0 que t'ajudarà a recuperar-te!

Imprimir cartell
0 ...

· Tu pots! ·

Explica la llegenda que fa molts, molts anys... la gent sortia al carrer a fer una cosa que anomenaven jogging

 

Es tractava d'una tècnica ancestral i força rudimentària, consistent en una mena de caminar ràpid, per entendre'ns. Es calçaven unes sabatilles esportives, es vestien amb colors llampants i feien anar braços i cames ara endavant, ara endarrere. Amb cert ritme. Tal i com ho sents! Segurament al Museu d'Història Natural de Nova York hi deu haver algun diorama que ho representa. 

 

Després, molts anys després, una civilització força més avançada va apostar pel footing. En aquest cas, es tractava d'una mena de caminar ràpid, per entendre'ns. Es calçaven unes sabatilles esportives, es vestien amb colors llampants i feien anar braços i cames ara endavant, ara endarrere. Amb cert ritme.

 

Finalment, les dones i els homes del segle XXI, el futur de l'espècie humana i la seva sublimació, ha acabat portant a terme una especialitat coneguda com a running. I no ho diríeu mai: es tracta d'una mena de caminar ràpid, per entendre'ns. Es calcen unes sabatilles esportives, es vesteixen amb colors llampants i fan anar els braços i les cames ara endavant, ara endarrere. Amb cert ritme. 

 

Moraleja de tot plegat? (algú sap com es diu en català normatiu???) Doncs que ens deixem estar de collonades i sortim a córrerPer què? Doncs per poder menjar. Per suar. Per pensar. Per passar-nos-ho bé. Per riure mentre ens expliquem les confidències que mai tenim temps de confessar. O per seguir algun culet que et trobes per aquests mons de Déu amb malles i que no està geeeens malament... ;) 

 

De motius ens en sobren. I, com diria Julio Iglesias, ho saps! El pla és ben senzill i no t'hauria de portar gaire maldecaps. Això sí, hauràs de prendre algunes decisions ben transcendentals que marcaran quin tipus de runner ets. 

 

  • PRIMERA: sola o acompanyada? Si vas sola ja estàs tardant a currar-te una bona playlist. Bàsica! Algunes idees: el mític “Eye of The Tiger” de Rocky, el motivador “I've got soul but I'm not a soldier” dels The Killers o, fins i tot el “Song 2” de Blur per finals explosius. Si prefereixes anar acompanyada, cal trobar una amiga d'aquelles amb qui t'entens sense paraules. Ja saps. Els primers dies els esbufecs potser seran els únics sons audibles que sortiran de la teva boca. 

 

  • SEGONA decisió: amiga o... ligue? Per què no? Si abans es quedava per anar al cinema, per fer un cafè o per estudiar (quins temps, eh?), ara el fet de quedar per anar a córrer també és ben vàlid. Ok, acceptem que també comporta certs riscos ben evidents, però vaja, el món és per les valentes, oi? Amunt! Som-hi amb aquest esperit! 

 

  • Pensa que si tot va bé la TERCERA i última decisió pot tenir un after run (ens acabem d'inventar el concepte i ja en som fans!) ben distret: l'Aigua de Moritz que ens hem guanyat, a casa teva o a la meva?

· També t'agradarà ·

Això no és un post de ioga

Potser no aprendràs ioga, però...

El diccionari de la llengua catalana que edita l’Institut d’Estudis Catalans diu que el ioga és una (posant veu de diccionari, rotllo Òscar Dalmau) disciplina d’origen hindú que té per objecte d’assolir el domini del cos i de l’esperit a través d’unes pràctiques ascètiques o simplement físiques o psicofisiològiques.

 

... llegir més
...

Anem a la platja!

Sorra o pedres? Et donem dues opcions de cada 

Com bé sabreu, el món es divideix en dos grans tipus de persones. Els que prefereixen les platges de sorra fina i els que no. Això és així. De fet, per què carai el DNI no incorpora aquesta informació? O el nostre perfil de Facebook, com a mínim...

Us heu parat alguna vegada a pensar quantes parelles s’hauran trencat al llarg dels anys perquè l’un és de sorra fina i l’altre és més de roca! Disputes o malentesos que s’haguessin pogut evitar si el primer dia, després de preguntar “com et dius?”, l’ordre lògic del cosmos ens hagués portat a esbrinar si aquella persona és o no de sorra fina. No badeu!

Nosaltres ja us hem avisat. Per això la ruta de platges que us proposem ara mateix l’hem dividida en dos grans grups: (podeu cantar-ho amb la tonada de Jurassic Park, així amb un rotllo èpic) “sorra fina SÍ” - “sorra fina NO”.

... llegir més
...

Entrepà de ruca, cecina i Idiazábal

Un entrepà que ho té TOT

Hi ha res més plaent -i que optimitzi més la relació esforç-plaer- que un bon entrepà? Si a més combinem bé una proteïna saborosa, un vegetal que aporti cruixent i frescor i una salsa ben luxuriosa -mirant que res d'això sigui massa marranot- aconseguirem l’àpat complert perfecte per endurdur a qualsevol lloc.

L'únic truc és escollir un bon pa, fet amb massa mare i fermentació llarga en fred: el cereal l’esculls tu (però recomanem provar amb sègol).

Si ho prens a casa: Dóna-li un cop de calor en una paella o la torradora just abans de menjar per aportar-li un extra de cruixent al pa i fondre una mica el formatge. Els pans més densos -com l’esmentat de sègol, o espelta- trigaran més temps a torrar.

 

... llegir més
...

Fes el guiri a Barcelona

Oblida't dels llocs típics i descobreix una altra Barcelona

Oblida el Park Güell. Oblida la Sagrada Família, la Pedrera i Santa Maria del Mar. J

Ja hi vas anar amb l’escola! 

Descobreix altres espais on mai hauries pensat que es pogués fer turisme. 

... llegir més
...

Llibres per saltar de la cadira

Avís: Aquests llibres poden causar ganes de fugir

Si ets capaç de llegir-te Into the wild d’en Jon Krakauer i no cridar “Alaaaaaskaaaaaaa!!!!!!!!!” és que potser no corre pas sang per les teves venes. De debò, comprova-ho.

Pels mandrosos, està bé, aceptaremos barco: en van fer la pel·li, el debut a la direcció del grandiós Sean Penn que aquí es va traduir com Hacia rutas salvajes.

És una història real. La d’un paio que es va cansar de viure com ho fem tots plegats. I se’n va anar. Pim-pam. Es va penjar una motxilla a l’esquena i va creuar tot l’estat de Califòrnia, després Oregón i va seguir cap al nord, a Dakota del Sud primer i a Alaska després.

 

... llegir més
...

Pel·lis que et faran moure el cul

Després de veure-les, no et voldràs quedar assegut

Com la Jennifer Lawrence a Silver Linings Playbook. Per si aneu despistats, aquí la van traduir com a El lado bueno de las cosas o El costat bo de les coses (queda pendent que un dia ens asseiem a parlar molt seriosament de les persones que tradueixen els títols de les pel·lis, queda pendent, eh?). Sortir a córrer cada dia. Això és el que fa la Jennifer Lawrence en aquesta pel·li.

Quantes vegades ho hem pensat? I tan poques que ho hem fet. Però que no regni el desànim! De cap manera. Perquè on no arribi la realitat és on ens ha de portar la ficció. 

Tot seguit repassem algunes pel·licules que t'animaran a moure't!

... llegir més
...

Sopa d'alvocat

Sopa freda, calenta o a temperatura ambient

Poques sopes aguanten bé fredes, calentes o a temperatura ambient, i aquesta d’alvocat i carbassó és una de les excepcions. Pots fer-la més o menys espessa depenent de si busques alguna cosa fresca que t'obri la gana o directament deixar enllestit un bon sopar (en aquest cas pots afegir uns dauets de salmó fumat). 

 

... llegir més
...