Fem servir cookies per tal de millorar la teva experiència. Per complir amb la nova directiva sobre privacitat electrònica, necessitem el consentiment per utilitzar les teves cookies. Aprèn més.
El primer glop d’una canya ben tirada, aquell primer glop
El primer glop d’una canya ben tirada, aquell primer glop
Entres al bar, t’asseus al tamboret inclinant-te sobre la barra, aixeques un dit, estableixes contacte visual amb el cambrer i “una canya, si us plau”. Situació classiquíssima en qualsevol establiment. Satisfacció total en veure com agafa el got, l’acosta al tirador, l’inclina lleugerament i el líquid bombollejant comença a omplir el got. La cervesa cau a poc a poc, tanca i corona la canya amb dos ditets d’escuma. Ni més ni menys, dos dits. La perfecció.
Segurament aquesta és una cerimònia tan quotidiana que pràcticament no ens crida l’atenció, però què faríem sense aquesta canya tan ben tirada? La nostra vida seria pitjor, això és clar. T’acompanya mentre esperes els amics que arriben tard, durant una cita, lubrica la conversa amb els companys de feina,la canya sempre hi és.
Però, per què en diem canya?
Hi ha diverses teories i, malgrat que no és del tot clar, ens encanta especular sobre el seu possible origen. Vegem-ne un parell.
La teoria més popular diu que el concepte “canya” fa referència al tub pel qual puja la cervesa des que surt del barril fins que veu la llum a través de l’aixeta. Aquest tub vertical, també anomenat “canya”, per la seva relació amb el terme cañería, amb què ens referim a la canonada en castellà, és el que dona nom a la cervesa que se serveix a través de l’aixeta. Per això, per pur contacte, la “canya” que tots demanem.
Una altra teoria diu que a Egipte i Mesopotàmia es deixava fermentar la cervesa en atuells de fang —aquell moment màgic— i per beure-la feien servir canyes buides. D’aquesta manera evitaven ingerir l’escuma i altres impureses desagradables que s’havien concentrat a la part superior de la cervesa. Val a dir que, malgrat que és interessant, aquesta teoria té poc reconeixement. Ens quedem amb la primera.
Sigui quin en sigui l’origen, sabem com ens agrada. Habitualment la canya se serveix en un got cilíndric o lleugerament cònic, alt i estret. Quant a la capacitat, sol ser d’uns 200 ml, que es coronen amb dos dits d’escuma. Compte que aquesta corona no és casual, també té una funció pràctica, ajudar a mantenir la carbonatació i tots els sabors aromàtics de la cervesa. La qualitat d’aquesta escuma es veurà reflectida en els cèrcols que queden marcats al got amb cada glop. Si hi ha marca que reflecteixi cada glop, millor que millor.
Des de Moritz, volem posar-te una mica més fàcil gaudir de la canya perfecta. D’acord, potser no és igual que la que et tira el cambrer al teu bar preferit, però si ho proves, després d’assaigs i errors, segur que t’hi acostes. Mira el nostre got de canya vintage i pensa com de bé quedaria per rebre els teus amics a casa. Preparat per tirar la canya perfecta?
