Llúpol a la cervesa: què és i quines propietats té
Saps aquell regust deliciós lleugerament amarg que notes cada vegada que fas un glop de la teva cervesa preferida? Aquest sabor de la cervesa té molt a veure amb el llúpol. I com que sabem que ets un autèntic cerveser i que sents curiositat per la història i el procés de fabricació de la teva beguda preferida, des de la persona que va inventar la cervesa fins als graus d’alcohol que té la cervesa, hem decidit fer-te cinc cèntims sobre el llúpol a la cervesa, què és i què li aporta. No t’ho perdis!
Què és el llúpol?
Començarem pel més bàsic: el llúpol és una planta enfiladora les flors del qual es fan servir com un dels ingredients principals per elaborar la cervesa.
La planta és de la família del cànem, de manera que ofereix alguns usos medicinals, terapèutics i fins i tot estètics similars (però, no pateixis, perquè no “col·loca”).
El llúpol es pot fer servir per combatre l’insomni i l’ansietat, per prevenir problemes d’obesitat (perquè inhibeix la formació del greix), com a antiinflamatori i com a analgèsic natural per tractar migranyes i mal d’esquena, i també per alleujar alguns símptomes de la menopausa.
“Això explica per què la cervesa se’m posa tan bé, oi?” Voldríem dir-te que sí, però t’estaríem enganyant. Si bé la presència de llúpol a la cervesa transmet alguns d’aquests beneficis, el seu màxim potencial es troba en altres formats, com ara en infusions o ungüents.
Per què es fa servir el llúpol a la cervesa?
Però, si no és per totes les propietats que té, per què s’afegeix llúpol a la cervesa? Doncs perquè aquest ingredient és el responsable d’equilibrar la dolçor dels sucres provinents de la malta, el cereal que es fa servir per a la fermentació de la cervesa. Conté una substància anomenada lupulina, que s’extreu de les flors seques de la planta i que conté un tipus d’àcids que donen al llúpol la seva aroma característica i el sabor amarg.
El llúpol s’afegeix durant l’ebullició del most, el líquid que s’obté quan es barreja la malta amb l’aigua. Segons el moment en què s’afegeixi, s’aconseguirà més o menys aroma, i un sabor més o menys amarg. Si s’afegeix a l’inici de l’ebullició, s’obté una cervesa més amarga, mentre que, si s’afegeix al final, el resultat és una cervesa més aromàtica.
També es pot afegir el llúpol durant la fermentació, a través de la tècnica dry hopping, que consisteix a introduir-lo al tanc on hi ha la cervesa ja fermentada. D’aquesta manera, s’aconsegueixen unes aromes més intenses i complexes, sense que això faci augmentar-ne el sabor amarg.
Oi que sembla mentida, que un sol ingredient pugui fer canviar tant el sabor de la cervesa? No t’hauria de venir de nou que aquesta beguda sigui gairebé màgica...
Quins tipus de llúpol hi ha i com afecten la cervesa?
Al món hi ha molts tipus de llúpol, cadascun amb unes característiques pròpies de sabor, aroma i propietats que poden transmetre a la cervesa, i que donen lloc a begudes que proporcionen experiències totalment diferents. Es poden classificar segons l’origen geogràfic o segons l’ús principal.
Segons el lloc d’origen, es poden distingir tres grans grups de llúpols:
- Llúpol europeu: és el més antic i és el que tradicionalment es fa servir per a la cervesa. Procedeix de països com Alemanya, la República Txeca o Anglaterra. La quantitat d’àcids que conté sol aportar un sabor suau i una aroma floral, herbàcia o especiada.
- Llúpol americà: es pot trobar al Canadà, els Estats Units i a Austràlia, i és una variant més actual. La concentració diferent d’àcids dona lloc a cerveses amb sabors més intensos i aromes de fruita i de cítrics.
- Llúpol asiàtic: aquestes variants també són relativament noves i es poden trobar en països com Nova Zelanda, el Japó o la Xina, entre altres. Quan s’afegeix aquest tipus de llúpol a la cervesa s’obtenen begudes de sabors més equilibrats i amb aromes florals.
Si ho prefereixes, també pots classificar el llúpol de la cervesa segons el seu ús principal:
- Llúpols amargs: són els que es fan servir per donar l’amargor a la cervesa. Solen tenir un alt contingut en àcids alfa i un baix contingut en olis essencials, la qual cosa els confereix un sabor fort i una aroma discreta. S’afegeixen a l’inici de l’ebullició per extreure’n els àcids alfa.
- Llúpols aromàtics: són els que es fan servir per donar l’aroma a la cervesa. Solen tenir un baix contingut en àcids alfa i un alt contingut en olis essencials, la qual cosa els confereix un sabor suau i una aroma intensa. S’afegeixen al final de l’ebullició o durant la fermentació per extreure’n els olis essencials.
Quins beneficis aporta el llúpol a la cervesa?
Com ja t’hem comentat, malauradament no podem dir de bona fe que beure cervesa t’ajudarà a aconseguir un cos 10 només perquè conté llúpol (recorda que també conté alcohol i altres ingredients), encara que aquest ajudi a combatre la formació de greix.
Però, a més de proporcionar sabor i aroma, el llúpol a la cervesa té altres beneficis que es transfereixen a les persones que la consumeixen, com ara:
- Actua com a conservant natural de la cervesa, perquè té propietats antibacterianes i antioxidants que n’eviten el deteriorament per microorganismes o per exposició a l’oxigen. Això evita la necessitat de fer servir conservants artificials.
- Millora l’estabilitat de l’escuma de la cervesa i forma una xarxa amb les proteïnes del most que fa que les bombolles siguin més petites i duradores. Creus que tindries la mateixa experiència sense aquella coroneta d’escuma que et mulla la punta del nas quan hi fas el primer glop?
- Estimula la gana i facilita la digestió. El llúpol augmenta la secreció de sucs gàstrics i afavoreix el moviment intestinal. Això d’estimular la gana potser no ho notem tant perquè a Espanya ens encanta acompanyar la cerveseta amb un parell de tapes… O deu ser per això?
Com veus, el llúpol a la cervesa té molts usos i qualitats. És una planta amb nombroses propietats que són beneficioses per a aquesta beguda i per a qui la gaudeix amb moderació. Per això us convidem a tastar diversos tipus de cerveses amb diversos tipus de llúpols i a descobrir-ne els sabors, les aromes i els efectes.