Articles Relacionats
La mescla més refrescant per a l’estiu: cervesa i suc de llimona
Radler, shandy, panaché, clara, xampú… podem anomenar-la de mil maneres, són moltes les formes de denominar la barreja de cervesa amb llimonada i, de vegades, ens costa de posar-nos d’acord. El que tots tenim ben clar és que afegir suc de llimona natural a la cervesa és una combinació guanyadora, especialment en els calorosos dies de primavera-estiu en què ens ve de gust una beguda fresca i lleugera.
Nosaltres ens quedem amb Radler, Moritz Radler —ha sonat molt a James Bond, oi?—. El perquè és senzill, ens traslladem a l’origen, a l’Alemanya dels anys vint. És aleshores quan Franz Xaver Kugler, un treballador dels ferrocarrils alemanys decideix abandonar els trens i obrir el seu propi Biergarten, una d’aquelles terrasses típiques de Baviera on se serveix principalment cervesa. Per allà hi passaven un gran nombre de ciclistes que practicaven l’esport de moda. Un dia, per satisfer-los la set i refrescar-los va decidir barrejar la cervesa tradicional amb suc de llimona. Voilà, acabava de crear una beguda que va sorprendre, va agradar i es va estendre ràpidament. I aquesta creació, evidentment, necessitava un nom. Per retre homenatge als ciclistes, els seus primers conillets d’índies, la va anomenar Radlermass, fruit de la unió dels conceptes Radler —ciclista— i Mass, que és com s’anomenen les gerres típiques d’un litre de capacitat de Baviera. El concepte va anar evolucionant i avui dia la coneixem com a Radler.
Al principi la barreja era d’un 50 % de cervesa i un 50 % de suc de llimona, però, ja se sap, la creació es va estendre i avui dia cadascú l’adapta al seu gust. En aquest “còctel cerveser”, la llimona aporta un punt refrescant que contraresta l’amargor clàssica de la cervesa i rebaixa l’alcohol de la mescla.
En el nostre cas, per elaborar la Moritz Radler, fem servir suc de llimona 100 % natural que, combinat amb la Moritz Original —la primera cervesa de Barcelona des del 1856, recorda-ho bé!— multiplica el poder refrescant i, a més, és boníssima. Amb això aconseguim una cervesa molt aromàtica, fresca i agradable que equilibra el millor dels dos ingredients. Ens posem una mica poètics, sí, però és que les aromes florals del llúpol de Saaz combinen amb la frescor de la llimona, i l’acidesa del suc ho fa amb l’amargor de la cervesa. El resultat? Equilibradament irresistible.
Tant parlar sobre la Radler ens ha entrat set. A més, la calor per fi ha arribat, el sol brilla i les temperatures no paren de pujar. És el moment. Fem una pausa, obrim la nevera o anem a un bar i demanem una Moritz Radler ben freda. Brindem, en aquesta ocasió per Franz Xaver Kugler, és el mínim que es mereix per haver creat aquest invent. Salut!
