El dry hopping és una tècnica que s’utilitza en el procés d’elaboració de cervesa i que consisteix a afegir llúpol a la cervesa durant la fermentació o quan aquesta finalitza, però sempre després que acabi la cocció del most. Aquesta manera d’afegir llúpol té com a objectiu intensificar-ne els aromes i sabors, però sense augmentar l’amargor de la cervesa.
Dry hopping es tradueix de l’anglès com a “llupolat en sec”. El que es fa en aquesta tècnica és afegir el llúpol en fred. A diferència del llupolat tradicional, que es fa durant el bullit i aporta amargor, el llupolat en sec s’utilitza per potenciar els aromes del llúpol sense augmentar-ne l’amargor.
D’altra banda, també s'usa el terme dry hopping per al procés d’afegir llúpol a la cervesa durant la fermentació. En el dry hopping durant la fermentació, també anomenat biotransformació, els compostos aromàtics del llúpol interactuen amb el llevat actiu durant la fermentació, provocant canvis químics que generen aromes i sabors nous.
El dry hopping és un procés molt simple. Consisteix a afegir llúpol al fermentador, ja sigui directament, utilitzant una bossa o en un recipient específic. Hi ha dues maneres de fer dry hopping:
Per fer dry hopping durant la fermentació de la cervesa, cal afegir el llúpol entre el dia 2 i el 5 de fermentació. En canvi, si es vol aplicar el dry hopping quan ha finalitzat el procés de fermentació, cal afegir el llúpol en fred, a menys de 15 °C.
La tècnica de dry hopping s’aplica quan es vol intensificar el gust de llúpol en la cervesa sense que l’amargor augmenti de manera significativa.
D’una banda, es fa dry hopping durant la fermentació si es vol que certs compostos aromàtics del llúpol reaccionin amb el llevat, generant nous perfils d’aroma i sabor que no s’obtindrien si s’afegís després. El resultat pot incloure matisos més suaus, arrodonits i complexos, amb notes afruitades més integrades i menys volàtils. A més, la fermentació en curs ajuda a dispersar els olis essencials de manera uniforme a la cervesa. Aquesta tècnica és habitual en estils moderns com les cerveses artesanes NEIPA, on es busca una explosió aromàtica i una textura sedosa.
D’altra banda, quan es fa dry hopping en fred, es conserven olis i compostos aromàtics que es perdrien durant el bullit, aconseguint aromes més frescos i intensos. Segons la varietat utilitzada, es poden obtenir perfils que van des de fruites tropicals i cítrics fins a notes florals o resinoses. A més, pot millorar la retenció d’escuma en la cervesa i equilibrar l’amargor, especialment en estils com les cerveses IPA. El resultat és una experiència sensorial més complexa i satisfactòria, que aporta caràcter i frescor a la cervesa final.
Temps de contacte recomanat: de 3 a 7 dies. Menys temps pot donar un aroma feble; massa temps pot aportar notes herbàcies no desitjades. Durant tot el procés, minimitza l’exposició a l’oxigen i mantén una temperatura controlada. La quantitat de llúpol dependrà de l’estil i el perfil aromàtic desitjat.
A més, evita l’oxigeni mantén una temperatura estable per preservar els compostos aromàtics. La quantitat de llúpol variarà segons l’estil i el perfil desitjat.
En el dry hopped, s’utilitzen varietats que aporten aromes i sabors potents i atractius, amb matisos cítrics, florals, afruitats o resinosos. Entre les més populars hi ha Citra, Mosaic, Simcoe, Amarillo, Centennial, Galaxy i Nelson Sauvin. La tria dependrà sempre de l’estil de cervesa i del perfil aromàtic que es vulgui potenciar.
Ara ja coneixes tots els secrets per aplicar les dues tècniques de dry hopping a les teves creacions cerveseres. En un tres i no res et convertiràs en un autèntic mestre cerveser!
Nosaltres tenim més de 160 anys.
I tu, en tens més de 18?
Has de tenir més de 18 anys per poder accedir al contingut d'aquesta pàgina.